Permís per sortir de la crisi
Catalunya ha fet front a la pandèmia de la Covid-19 amb les mans lligades per un estat d’alarma que li ha usurpat les competències en Salut, Interior i Transports, i no té cap més opció que intentar sortir de la crisi socioeconòmica que ha provocat amb permís del mateix govern espanyol. Aquest episodi ha demostrat que l’autonomia és una eina fràgil i insuficient per donar resposta a les necessitats urgents dels ciutadans, davant la capacitat del govern espanyol per recentralitzar el poder, les estratègies i els recursos.
La factura econòmica d’aquesta crisi és esgarrifosa, començant pels 4.000 milions d’euros de despesa extra que el govern català ha calculat entre emergència sanitària i reactivació econòmica, i les previsions d’un 2020 negre amb el PIB desplomant-se entre un 7,6 i un 8,8% i l’atur enfilant-se de nou al 17 o 18%. I resulta evident que sense les eines d’un estat per poder accedir al fons especial creat per la Unió Europea o bé per acudir al crèdit del BCE, el govern de Quim Torra i per extensió tots els catalans estan a expenses, un cop més, del que Madrid es digni a concedir.
El govern de Pedro Sánchez va assumir tota la responsabilitat en la gestió de la crisi, i cal exigir-li ara que l’assumeixi en els costos i en la reconstrucció, entre altres coses perquè el pressupost de la Generalitat no té marge per assumir aquesta factura si no és a costa dels serveis i els compromisos adquirits amb els ciutadans. Els 16.000 milions a fons perdut per a les comunitats autònomes anunciats dissabte passat pel president espanyol marquen el camí i probablement cobriran la despesa sanitària d’aquesta crisi, però ja es veu que no seran l’ajut ni l’estímul suficient per rescatar els sectors més castigats pel confinament i reactivar l’economia.