Centralisme tronat!

Avui havia previst que es publiqués “Caminant enrere com els crancs (2)”, però la crisi del coronavirus que ens està trasbalsant a tots i totes calia que fos prioritària a qualsevol altra temàtica. El Sr. Pedro Sánchez té, com els seus antecessors, problemes genètics i patològics: centralitzar competències com Salut, que fa més de trenta anys que no gestionen, i potenciar les províncies, un ens anacrònic del 1833. Gestionar ja no és fer discursos i propostes tendents a subordinar-nos, ja que hem deixat de ser mesells; prioritzar l’exèrcit gastant-se 15.813 milions en material militar i ni un euro en sanitat, és d’irresponsable. La Covid-19 ens ha evidenciat el seu esperit militarista, exhibint els militars carregats de medalles en les rodes de premsa abans que els metges i epidemiòlegs, quan el que calia era donar el protagonisme a metges i a autonomies. Resultat: gestió i decisions erràtiques. Al revés d’Alemanya, on la cancellera Merkel no va dubtar a donar tota la responsabilitat i planificació als länder perquè apliquessin el més convenient.

La Covid-19 entrava des d’Itàlia el 31 de gener a Gomera (Canàries) i a Barcelona el 25 de febrer, però ni el gobierno, ni l’epidemiòleg Fernando Simón, el seu home de confiança, hi donaren importància, anunciant que només hi hauria pocs casos... A Catalunya, els metges, epidemiòlegs i científics catalans s’adonaren de la mortaldat a la Xina i a Itàlia, i de la seva propagació exponencial, cosa que feia urgir una actuació dràstica especialment a la conca d’Òdena. El govern català es va deixar aconsellar i el president Torra i els consellers Buch i Vergés van ordenar el confinament de tots els ciutadans i al mateix temps el tancament d’aeroports, ports i ferrocarrils provinents de fora del territori català. El president Sánchez no va atendre aquest tancament i fins al 13 de març no va decretar “l’alarma general”, i onze dies després va prorrogar el confinament fins a l’11 d’abril, denegant una vegada més l’aïllament a tot Catalunya.

Finalment, quinze dies més tard, el 28 de març, rectificava a mitges, signant el confinament total a tot l’Estat, sense cedir cap de les tres competències a les autonomies. Exhibint el seu innat autoritarisme, va fer el sord amb els experts, tot ordenant la reincorporació al lloc de treball el dia 13 d’abril, posant en risc els treballadors i el col·lapse a la sanitat pel perill del rebrot de la Covid-19. La gestió espanyola, segons l’OMS, només ha estat acceptable en una de les sis recomanacions! Patètic! El pitjor de tot, no haver rectificat ni prioritzat salvar vides humanes abans que els interessos de les gran empreses i els poders fàctics del règim del 78 encapçalats per la corona, volent –a més– reeditar una altra andròmina: els Pactos de La Moncloa...