A la tres
Ens donen peixet?
No només van tard i malament sinó que ara, a més a més, fan xantatge. O ho proven. I amenacen amb el caos. Què són sinó amenaces les declaracions de la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, el cap de setmana? “És impensable que el decret d’estat d’alarma no es prorrogui”, es va lamentar. I hi va afegir: “Això seria com dir que tot el treball previ que han fet els ciutadans no té cap valor; i a més a més, moltes de les mesures que hem acordat aquests dies, com per exemple el pagament de tributs, decauran si decau l’estat d’alarma.” Però què s’han cregut? Què vol dir, Montero? Que si no hi ha estat d’alarma el que han fet els ciutadans ha estat inútil? Potser els inútils són uns altres, no? I què vol dir el ministre Illa quan ahir deia “o estat d’alarma o caos”? És una amenaça? Cal, l’estat d’alarma, per fer-lo servir com l’han fet servir ells fins ara (això és, per recentralitzar competències i aplicar l’ordeno y mando)? És clar que no. Ni a Torra ni a Urkullu, ni a Feijóo ni a Díaz Ayuso, els calia un estat d’alarma com aquest. I se n’han fet un tip, de dir-ho. Ni als presidents autonòmics socialistes els convenç el que està fent el Gobierno. El que està aconseguint el presidente Sánchez té mèrit. D’aquí a res no tindrà suports per renovar l’estat d’alarma ni a la dreta (on quedarà allò de “Todos unidos contra el virus”?) ni entre els independentistes que li van donar suport, si hem de fer cas del cop de puny de Marta Rovira (i no de Tardà, és clar, que a ERC hi ha qui es deleix per una abstenció). Sánchez no vol reunir-se sol amb Torra, que li va demanar una trobada virtual bilateral (coi, si no li agrada el que li diu, sempre podrà fer veure que hi ha problemes de connexió, no?); ha maltractat els seus socis d’investidura (comença a ser vergonyosa, aquesta genuflexió de Vergés perquè concedeixin el desconfinament per regions sanitàries), i ara ens donen peixet amb això de les regions, amb promeses econòmiques i amb el que calgui per mantenir l’estat d’alarma. Som nosaltres els que estem en estat d’alarma, sentint el que diuen cada dia. Van sentir Illa gallejant que Espanya en la gestió d’aquesta crisi està més en condicions de donar lliçons que no pas de rebre’n? Alarma, i total.