‘Las provincias’

Si mirem els mapes de les autonomies i els comparem amb el d’abans de l’anomenada “Transició”, veurem la considerable diferència entre l’antic mapa, el de las regiones, i l’actual, el de les autonomies o comunidades autónomas, amb l’eufemisme que ara encanta al senyor Pedro Sánchez. Las regiones es basaven en las provincias, entitats amb una gran força, que per alguna cosa el Dictador s’havia endut Santander, Valladolid i Palencia cap a la seva Castilla la Vieja, on havia tingut la seva seu de guerra, Burgos. En el pas de la distribució en regiones a la de comunidades autónomas, les antigues provincias havien sofert un daltabaix canviant de demarcació general. De las regiones, s’havien desplaçat cap a aquestes noves demarcacions de la Transició.

Les úniques demarcacions que es van conservar al seu antic lloc són les de les “comunitats històriques”, anomenades “nacionalidades” (quin cras error, senyor Roca Junyent, un petit pas i ja ho teníem). És a dir: Catalunya, València, les Illes i Aragó, són encara amb les velles províncies. També Andalusia, Galícia, el País Basc i Navarra. Astúries va sobreviure, com feia temps, petitona en un racó de vora el Cantàbric. Amb la província d’Oviedo. Les províncies d’altres “regions” van anar darrere les noves demarcacions. Santander va deixar Castilla, Cantàbria es creà de nou. Va aparèixer La Rioja. Castilla-León, finalment, es van unir, amb un antic plet històric. Múrcia va perdre una província, succionada per Castilla-La Mancha, creada de nou. I Madrid es va confinar, sola, important, al llombrígol de la Península.

I d’on ha sortit ara en Pedro Sánchez amb las provincias? Què pretén? Què pensa fer-ne, el president del Reino de España, de l’Estat de les Autonomies? És de suposar que no gosarà en absolut refer el mapa, però sí que podria fer una altra gestió: donar poder a les províncies, incorporar un article que les establís poderoses. Poder legislatiu i executiu, encara que fos delegat, el que tenen ara les autonomies. Ni li caldria tocar el mapa que, de mica en mica, es difuminaria. És possible una atzagaiada com aquesta? Pot ser-ho, quan ha llançat a la paperera de la història la taula de negociació amb Catalunya, quan pacta amb Ciudadanos per una actuació en el desconfinament de la gestió de la Covid-19.

Què en farem, de les autonomies, Sr. Presidente? De veritat aquest polític vol retornar als temps del 1837? Quan es va crear la distribució del mapa de manera que no tingués gens de gust de l’antiga història, la d’abans del 1714. Serà possible retornar a aquell mapa d’abans de la Transición, amb aquella España amb provincias i regiones ben dibuixades en aquell mapa que tinc al darrere a la foto de la meva germana i jo, amb dos llibres oberts tot davant. Un mapa que, a l’esquerra, acaba amb un nas de ganxo. El travessa en diagonal, potent, un nom insigne: “España”.