Sacrificis

Sé que el que escriuré serà probablement impopular. Però m’hi arriscaré. Perquè fa dies que sento a parlar de la compensació econòmica que el govern ha promès al personal sanitari, als treballadors de les residències, als membres del servei d’emergències i als bombers. I ara, després de dies de protestes, també als mossos. Dies enrere ja li ho vaig preguntar a la consellera Vergés, perquè no compensaven també els mestres o professors, per posar un exemple, pels esforços que han hagut de fer aquests dies? I qui diu mestres deu poder dir personal de neteja, o de tots els funcionaris que aquestes setmanes han fet esforços? Em va dir que els sacrificis del personal sanitari són indiscutibles. No en dubto. I a les vuit del vespre els aplaudeixo cada dia. Són molts els que aquests dies estan fent sacrificis. I els aplaudeixo. Però no deixo de pensar en aquells que també n’han fet molts i que, els agradi o no, com que no són funcionaris i no tenen el lloc de treball assegurat, la gratificació que tindran serà haver perdut la feina. Em pregunto què pensen, quan senten aquestes discussions.