A l’estiu farem la viu-viu

La dita popular “a l’estiu toca cuca viu” expressa que en aquesta època de l’any és més fàcil tenir salut (no patim tants refredats, ni grips) i procurar-se aliment, perquè hi ha feina per a tothom. Vivim en un país en el qual el turisme és el pilar de l’economia, ho deia el president de la Generalitat, Quim Torra, el passat mes de gener, durant l’acte de lliurament dels guardons del Turisme de Catalunya, i recordava que al llarg del 2019 Catalunya va tancar l’any amb 19,2 milions de turistes internacionals, amb una despesa turística al territori que s’enfilava fins als 21.200 milions d’euros durant el 2019. En aquell moment ningú s’imaginava que aquest pilar (el turisme) que ho aguanta tot podia trontollar fins al punt d’enfonsar l’economia i el país. Tampoc, en aquell moment, ningú albirava que un virus tant o més petit que una partícula de pols tindria uns efectes devastadors, tant en vides humanes i la salut de les persones com en l’àmbit econòmic. L’aturada mundial per la pandèmia, a banda de l’efecte immediat en l’economia mundial, modificarà molts hàbits i costums que teníem assumits, i un d’ells és el transport de les persones i la seva mobilitat. El desplaçament forma part de la cultura de l’oci i del turisme, i és essencial per sortir del nostre àmbit habitual, viatjar i gaudir de vacances, una activitat que quedarà molt minvada, amb uns efectes ruïnosos per al sector turístic. Els països que han diversificat l’economia en diferents sectors, potenciant especialment la recerca i les noves tecnologies, se’n sortiran relativament bé, d’aquesta crisi. La cosa serà molt diferent per als països que basen la seva economia en el turisme i el sector serveis, com és el nostre cas. Pel fet d’haver posat tots els ous a la mateixa cistella, ens podem trobar que passem de la idea que “a l’estiu tota cuca viu”, que “totes li ponen” i tot li va bé, a només “fer la viu-viu” en el millor del casos, o a viure en l’estretor o la misèria en un escenari pitjor. No em puc imaginar un país com aquell que magistralment descriu Manuel Costa-Pau en el seu llibre Turistes, sirenes i gent del país, d’una Catalunya en què únicament hi havia un turisme interior abans d’iniciar el procés que ens va portar a ser una potència turística mundial. Si és així, potser serà l’única manera d’aconseguir la carta i el menú en català en tots els restaurants que fins ara ens l’havien negat.