Ratllar el territori

La conselleria de Salut va presentar ahir la seva proposta perquè Catalunya implanti el desconfinament. En lloc de fer-ho per províncies, tal com pretenia l’Estat amb la seva manca de seny, es farà per regions sanitàries. Fins aquí la lògica hauria de dir que és una proposta que té més sentit. Però, en realitat, el territori no entén de ratlles. Com molt bé ha insistit la consellera Vergés, el virus no respecta territoris i és evident que en algunes zones la pandèmia ha passat més de puntetes que en d’altres. Però sigui quina sigui la divisió que es faci, per províncies, per regions sanitàries o fins i tot per comarques, la solució mai serà bona. Bàsicament perquè els límits –evidentment algun s’ha de posar– són administratius. Dibuixats sobre un mapa. I si el virus no entén de territoris, els humans, tampoc. Són milers de persones les que viuen a un costat de la ratlla i treballen a l’altra banda. Gent que, pel que sigui, ha de travessar aquesta frontera imaginària. Fins i tot carrers que formen part d’un mateix entramat urbà però que una part correspon a un municipi i, l’altra, al veí.

I mentre les diverses regions es mantinguin en el mateix nivell, la gestió pot arribar a ser raonable. El gran problema arribarà quan aquests territoris fronterers es trobin en una situació absolutament diferent. El paper que està fent la conselleria presidida per Vergés és ingent. Amb una presa de decisions intervinguda des de Madrid, el marge de maniobra del govern català continua essent escàs per decidir sobre la desescalada. Però aconseguir que les coses surtin com han de sortir no depèn només d’una conselleria. Aquí, els ciutadans de peu hi tenim molt a dir i, sobretot, molt a fer. Bàsicament complir els horaris i prendre mesures higièniques i de seguretat. La nostra contribució ha de ser indispensable per fer que el retorn a la normalitat vagi més ràpidament del que marquen unes ratlles dibuixades sobre el mapa.