Opinió

Vuits i nous

Autoritat

“L’art català actual no “trenca el sostre” com en època de Tàpies

Tornem-hi, insistim-hi. Em faig pesat però és que no me’n sé avenir ni m’ho puc treure del cap. La pregunta que em ronda és aquesta: si Antoni Tàpies fos viu i hagués valorat positivament el llibre Pere Casanovas, l’escultor dels altres, on ell té un paper estel·lar, els altres artistes que hi surten haurien manifestat incomoditat per un text que, segons ells, no els fa quedar bé o no bé del tot? Tot fa pensar que Tàpies hauria estat favorable a la narració de Pere Casanovas. “El vaig anar a veure una setmana abans que morís, el febrer del 2012. Em va fer seure al seu costat i em va agafar pels dos braços. Em va dir: ‘Pere, jo t’he estimat i he estimat la Rosa (la dona d’en Pere, morta un temps abans). Des que va morir, hi he pensat cada dia.’ La Teresa, la seva dona, ho va confirmar amb el cap i una mirada. Ell va seguir: ‘Gràcies per haver-me ajudat.’ I va insistir: ‘T’he estimat molt.’” Pere Casanovas va fer que Tàpies es convertís, també, en escultor. Va fer el Núvol i cadira que corona la seva fundació al carrer d’Aragó, en principi un garbuix de filferros. Va fer que se sostinguessin els llits, els somiers, els armaris que pengen a la fundació i a molts museus del món. Hauria blasmat Tàpies el llibre? No solament no ho hauria fet sinó que els altres actors haurien callat com morts i en posició de ferms i primer temps de salutació. Però Tàpies era un referent, un far, una autoritat. Com Alexandre Cirici, que visitava sovint el taller d’en Pere. A Cirici no el discutia ningú. També és mort. Explica en Pere que els artistes catalans actuals de fama no han “trencat el sostre”, com ho van fer Tàpies, Guinovart i no diguem Picasso o Miró. No en dona la culpa als artistes sinó a l’absència de galeries que a partir d’un moment van tancar (la Maeght, la Joan Prats, la Gaspar, les que hi havia hagut al carrer Consell de Cent que donaven a conèixer els creadors i el projectaven a l’exterior...). L’asseveració de Pere Casanovas fa una mica de mal. Els personatges del llibre s’han sentit dolguts. Tenim el país i la gent que tenim. El dia de l’huracà Glòria es va tombar l’escultura monumental David i Goliat. En Pere, que ho calcula tot, no havia pensat en huracans. Antoni Tàpies havia dit a Antoni Llena, l’autor intel·lectual i artístic de l’escultura: “Aquesta escultura m’hauria agradat fer-la jo.” Si l’hagués feta ara estaria dreta. Segueix tombada com el primer dia.

Ara, que jo crec que l’autoritat que reclamo, l’autoritas per fer-ho solemne, la podria exercir Perejaume. Reuneix condicions d’artista, poeta, escriptor, intel·lectual, preceptor. Va ser el primer a llegir el llibre i el va elogiar. Semblava que en sortiria un pròleg. Falsa alarma. No n’ha parlat gairebé ningú. “Tornem-hi, insistim-hi”? Em sembla que ja s’ho faran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.