El preu de la vacuna

Mentre els ciutadans anem desbrossant què signifiquen i com ens afecten tantes fases, franges i marcadors, el nostre calvari de preocupacions encara no ha sumat la pitjor que esdevindrà: el desbordament dels laboratoris encarregats de fabricar a nivells industrials l’esperada vacuna contra la Covid-19. Si ja ara, davant el mercadeig dels testos de diagnòstic –que no pocs centres privats cobren a preu d’or als qui se’ls poden permetre–, les administracions han estat incapaces d’imposar-se, ja ens podem calçar quan arribi l’hora de demanar tanda per rebre l’alliberadora injecció. Desenganyem-nos: si no hem aconseguit abastir-nos de simples mascaretes bé de preu, en quantitats necessàries i amb les suficients garanties sanitàries, l’accés a la vacuna i la seva distribució es pot convertir en una altra pel·lícula de terror. A una banda, els privilegiats de sempre, que ja s’espavilaran per finançar-se la dosi i assegurar-se la immunitat al preu que sigui. A l’altra banda, tota la resta, els mateixos que ara ja estan convertint en rutina trucar a la porta del Banc dels Aliments.

La segona part del problema és encara més desencoratjadora. Com que a base de calbots aquesta pandèmia ens ha acostumat al pessimisme, ara mateix costa imaginar com s’ho farà la indústria catalana i espanyola per aconseguir fabricar la quantitat necessària de vacunes. Sabem que la trobaran, mai la humanitat i el sector s’havien conjurat per un sol objectiu a escala planetària. Però aleshores començarà un dramàtic compte enrere per salvar totes les vides que sigui possible. Alguns experts ja indiquen que per afrontar aquest desafiament seria necessari especialitzar tots els laboratoris en una mateixa substància i, per tant, abandonar temporalment altres produccions igualment essencials. Mentrestant, algú ha començat a preparar instruments legals perquè els fons d’inversió que controlen els gegants del sector no ho converteixin en un negoci immoral?