Desconfinar la política

Hi ha menys contagiats i menys víctimes mortals mentre augmenten els dubtes de com ha de ser el desconfinament. Queda demostrat que tancar empreses i comerços ha sigut més fàcil que no pas obrir-los. Les normes sanitàries són rigoroses i estan representant un maldecap per a afectats per la pandèmia, que demanen que allò que s’escriu al BOE sigui clar. Fins ara la majoria dels ciutadans té disposició a complir al peu de la lletra les normes perquè tot plegat no sigui un campi qui pugui.

El desconfinament serà una dificultat que anirà en augment mentre la classe política no vagi alhora en l’anomenada recuperació. La manca d’acord es veu des de mitjan març tots els diumenges a la reunió del president del govern amb tots els presidents de les comunitats autònomes. Un cafè per a tots telemàtic que fins ara havia estat impossible que fos presencial. Des de sempre Catalunya i el País Basc havien refusat de participar en unes reunions que consideren que només serveixen per acatar ordres del govern. Xabier Arzalluz va arribar a dir que les cimeres autonòmiques al Senat feien olor de naftalina. Ara, telemàticament, cada president n’ensuma l’olor a les reunions dominicals, amb resultats molt petits.

En els pròxims dies la política, com els ciutadans, haurà de desconfinar-se. Canviar el registre presencial i telemàtic. Abans de la pandèmia era segur i necessari unes eleccions a Catalunya. Ara, no. De ben segur que ara mateix una campanya faria mes nosa que servei a la recuperació. En el desconfinament polític cada cop valdran menys els discursos buits de continguts, les idees impossibles i els utòpics llibres blancs de futur. De moment, valdrà el realisme i tocar de peus a terra.