La fractura de l’esquerra a Badalona
Xavier García Albiol torna a ser alcalde de Badalona per les rancúnies, recels, desconfiances i interessos de política de vol gallinaci que imperen entre les forces progressistes a l’Ajuntament, incapaces de posar-se d’acord per encapçalar un projecte de progrés a la ciutat, malgrat tenir majoria per fer-ho. L’espectacle del ple en què es va escollir el substitut del dimissionari Álex Pastor va ser definitiu. Al ridícul de trencar un acord que cinc minuts abans tenien tancat, els grups d’esquerra hi van afegir, sense cap pudor, la posada en escena de la guerra intestina que els incapacita.
La incapacitat d’arribar a acords d’una esquerra majoritària però fracturada, més que fragmentada, ha donat al Partit Popular l’alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya, amb 220.440 habitants, quan fins abans-d’ahir només tenia la de Pontons, de 530. Un regal que ni el mateix García Albiol s’esperava i que va entomar sorprès i emocionat, primer, i que, després, ha embolicat amb un to institucional, aparentment conciliador entre els que el van votar i la majoria que no ho va fer. És clar que el portaveu del grup popular ja havia deixat clares les prioritats del nou govern, pròpies de la dreta més dura, com se sabia.
No es discuteix aquí la legitimitat de García Albiol de ser alcalde gràcies als seus 11 regidors, que la té, sinó l’error colossal de l’esquerra de llençar a les escombraries la força dels seus 15 regidors, 16 si es compta el de JxCat, que havia subscrit el pacte. Res no es pot construir des de la desconfiança i el retret. La fractura de les forces progressistes a Badalona és fruit d’accions que s’han anat acumulant al llarg de molts anys i tot indica que l’episodi d’aquests dies n’hi haurà sumat unes quantes més.