L'hora del corredor mediterrani

Els ministres de Transports comunitaris debaten avui i demà a Saragossa els criteris que s'han de seguir per revisar la xarxa transeuropea de transports, el document de planificació en què es fixa la Unió Europea per atorgar els seus generosos ajuts a les grans infraestructures del continent. La cita és clau per al corredor mediterrani ferroviari, llargament reclamat als Països Catalans però històricament oblidat tant pel centralista Estat espanyol com, sovint, pels mateixos governs i empresaris valencians. Finalment, empesos per la tossuda realitat econòmica, uns i altres s'han decidit a defensar que el corredor que concentra els principals ports, i més de la meitat de la població, del PIB i de les exportacions estatals, entri en una planificació on hauria d'haver estat des del primer dia. No s'ha de menystenir, però, el gran rival: un nou eix transpirinenc Madrid-Saragossa-Tolosa, defensat pels interessos centralistes de sempre, amb molts més costos econòmics i ambientals. Si Europa imposa la lògica i defineix uns criteris mínimament racionals, l'eix mediterrani tindrà molts números. Després haurà de competir amb l'obra pública de l'est, però la batalla més difícil estaria guanyada.