Portbou

Els espais sempre són allà mateix, però el corrent incessant de la història els impregna de temps. Passa arreu, però és en els llocs de frontera on aquest fenomen es fa més palpable. Els avatars de la història hi deixen una petja que agafa dimensió simbòlica. Els batecs del temps hi ressonen com enlloc. La història grossa els cau al damunt com una tramuntanada, i s’acaba imposant a la seva història petita. És el cas de Portbou. Aquesta simbiosi entre història i geografia ha trobat un notari magnífic en un fill de Portbou que ha sabut concentrar en un centenar d’estampes de la seva vila natal l’essència d’un topos únic a Catalunya. A Cròniques des del centre de l’univers. Perseguint fantasmes a Portbou (Llibres del Segle, 2020), Ramon Iglesias recorre el passat i el present del poble amb una prosa clara i suggestiva, sempre mesurada, que transcendeix l’anècdota i projecta universalitat a la crònica local. Som davant d’un d’aquells llibres menors que honoren i falquen qualsevol literatura nacional. El temps ha quedat congelat a la baluerna de l’estació de Portbou. I enmig de l’ambient fantasmal hi destaca, ara desert, el que fou el seu restaurant internacional, un espai de gastronomia europea que –a través del senyor Mercader del Motel Empordà– va resultar decisiu en la renovació de la cuina catalana dels seixanta. Ara, l’autèntic “lloc de memòria”, per dir-ho a la francesa, es troba al cementiri. Allà és on l’artista Dani Karavan va construir la instal·lació Passatges en record de Walter Benjamin. Benjamin va haver d’entendre a Portbou, el 1940, que la frontera franquista d’aquell moment no era un lloc de pas sinó una paret de frontó que el rebotava, inexorablement, a l’Alemanya de Hitler. Aquella constatació el va portar al suïcidi. Baixar i pujar els 87 escalons que Karavan va construir al penya-segat del cementiri és un trànsit entre el descens als precipicis de la història i la possibilitat d’albirar horitzons d’esperança. No hi ha a Europa, avui, cap lloc que evoqui amb més subtilesa dramàtica la memòria col·lectiva que aquest modest racó de Portbou.