Criteris que no sempre són sanitaris

És una evidència que una crisi de l’abast de la provocada per la irrupció de la Covid-19 no és gens fàcil de gestionar, com també ho és que l’opció que ha pres el govern espanyol: fer-ho a través de reials decrets mal explicats –quan han estat explicats i el sector afectat no se’ls ha trobat directament davant dels nassos–, encara ho fa més difícil. Un dels últims exemples d’això és el rebombori causat en el tema de les rebaixes després que, al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ de dissabte, el Ministeri de Sanitat assenyalés textualment que “els establiments no podran anunciar ni dur a terme accions comercials que puguin provocar aglomeracions de públic, tant dins de l’establiment comercial com als seus voltants”. Dimecres, el Ministeri de Comerç assegurava que el que estava prohibit eren les aglomeracions, però Sanitat, al vespre, repetia que les rebaixes estaven prohibides.

Aquest cas és encara més greu perquè s’intueix que els criteris que porten a la decisió no són sanitaris, com també ha passat a la Unió Europea (UE) amb el tema dels vols. Mentre que la UE assegura que qui s’atreveixi a viatjar aquest estiu haurà de demanar, per exemple, torn per anar a la piscina o que es trobarà ascensors tancats i mampares arreu, si viatja en avió ho farà tocant, com ara, el colze del veí del costat. El lobby de les aerolínies, que ha aconseguit un rescat milionari en molts països, ha acabat guanyant. I en el cas de les rebaixes sembla el mateix: si les grans cadenes no poden garantir fer-les sense les aglomeracions habituals, doncs es prohibeixen també per a les botigues de barri, que les podrien fer sense cap problema. Una crisi, doncs, difícil de gestionar però que encara ho és més si els criteris són volàtils o contradictoris.