Hem après res?

Soc dels innocents que pensava que la pandèmia posaria a l’epicentre un debat sobre el model de societat i la necessitat de canvis profunds. Passats aquests primers mesos ja ho deixo per inútil. Només l’eslògan de “la nova normalitat” m’ho deixa ben clar. La normalitat és la que ens ha portat fins aquí i, deixant de banda algunes accions folklòriques i de cara a la galeria, dubto que res canviï: la divisió de classes sembla que anirà a més; el cooperativisme es mira de reüll; l’individualisme mal entès i la picaresca s’aguditzen; el serveis essencials tan aplaudits continuaran infrafinançats, l’amiguisme seguirà inviolable i l’autoritarisme va creixent. I els que han de proposar receptes, de picabaralla perpètua. Perdoneu-me, dec tenir un mal dia.