Pública & Concertada

Els faré una confessió: odio el període de preinscripció escolar. L’odio, sobretot, perquè se’m genera una certa sensació que la canalla és tractada com si estigués enmig d’una subhasta de bestiar i hi hagués dos aspirants pujant pels animals: l’escola pública i l’escola concertada. Detesto observar com uns desitgen el fracàs de l’altre com a mètode de subsistència. Com si el fracàs de qualsevol d’aquests dos sistemes, ara per ara, no ens condemnés a un fracàs col·lectiu com a país. Si algú em diu on haig de signar per reconvertir tot el sistema educatiu en un únic sistema públic, m’hi sumo ara mateix. Però en paral·lel procuro allunyar-me d’aquells que desprestigien el rival fins a l’extrem. Potser és perquè sé d’escoles concertades que la barreja d’alumnat converteix en un exemple d’integració, o d’altres que fan una feina extraordinària als barris socialment més castigats. I d’escoles públiques on les rendes familiars són de forma majoritària altes o molt altes i no hi cap el diferent. I tinc claríssim que hi ha un bon grapat d’escoles concertades que discriminen perquè no volen alumnes amb dificultats d’aprenentatge a les seves aules per no rebaixar un mal entès prestigi. Com també és ben cert que hi ha un repartiment desigual de l’alumnat que necessita més atenció i que la pública combat com ningú la segregació escolar. Però personalment m’esgoten les divisions entre blanc i negre, entre bons i dolents, especialment quan es parla de la canalla. Perquè reduir el debat a on van a parar els diners és defugir el veritable problema: la manca d’inversió en educació per part de les administracions. I segurament tothom, pública i concertada, pot estar d’acord que sovint s’emporten les engrunes. Digueu-me il·lusa, però el dia que remin plegades serà quan realment es podrà revertir aquesta realitat. I mentrestant, seguim reclamant un sistema públic de qualitat, però radicalment integrador, també del sistema concertat, que és el que mereixem com a país.