A la tres
Mentiders patològics
Recorden quan la investidura de Pedro Sánchez i el govern més progressista a Espanya des de la República estaven en joc? Recorden allò del conflicte polític amb Catalunya i la mesa de diàleg entre governs que va articular el pacte amb ERC per posar en marxa la legislatura? Només han passat quatre mesos, però el ministre Ábalos ja ni tan sols reconeix ERC com a soci parlamentari i la mesa de diàleg no té data, ni agenda, ni ganes d’omplir-la. Tampoc és una gran sorpresa. Si miren la successió de fets d’aquests últims dies veuran que allò que ara en diuen fake forma part inseparable de la política a la cort madrilenya. Casado, aplicat deixeble d’Aznar, treu l’espantall d’ETA per acusar Sánchez de pactar amb terroristes la derogació de la reforma laboral del PP, ja pactada amb Podemos. Díaz Ayuso l’acusa a ell i al govern de voler matar Madrid amb el confinament i es queda tan ampla equiparant el seu dúplex de luxe contractat per confinar-se amb la residència oficial del president de la Generalitat (la Casa dels Canonges) utilitzada per Quim Torra. Abascal també ha descobert un pacte secret amb ETA i proclama, de bona tinta, que no han mort 27.000 espanyols per coronavirus sinó més de 50.000, al mateix temps que promou les manifestacions del barri madrileny de Salamanca que acusen Sánchez d’inventar-se la pandèmia per governar sense oposició. Albert Rivera, aquell polític fake que es “partia la cara” per parlar en castellà a Catalunya, en podria fer una enciclopèdia, d’aquest fangar, però la podria fer a quatre mans amb Sánchez, el president que descarta i alhora defensa el tractament territorialitzat de l’epidèmia; el mateix que no ha centralitzat cap competència de l’autogovern, però anuncia que els governs autònoms pròximament recuperaran el poder de decisió sobre algunes de les seves competències estatutàries; el mateix que afirma que ha salvat 300.000 vides gràcies a l’estat d’alarma; el que ha posat un milió de multes emparat amb la llei mordassa que havia de derogar; o el que pacta la derogació de la reforma laboral a la tarda i la desmenteix a la nit. En poden dir fakes, deformacions, interpretacions, manipulacions, mitges veritats..., però són les mentides de tota la vida. Com la mesa de diàleg, que ja té lloc reservat al costat de l’“Apoyaré”, les “nacionalidades” i l’horitzó de democràcia i autogovern de la Transició.