Què faran?

Un primer pas. És el que ha fet el Parlament acceptant a tràmit la iniciativa popular (IP) promoguda per unes sis-centes persones per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Entre l'eufòria dels que la veuen per demà i els escarafalls dels que apunten que una simple IP ho trenca tot, aquí és més o menys on estem. Ha estat gràcies als vots de CiU, ERC i ICV-EUiA que la iniciativa ha tirat endavant a la mesa del Parlament on d'altres havien embarrancat amb anterioritat. I quina és la diferència? L'aprovació de la llei de consultes per la via de referèndum, projecte estel·lar d'Esquerra, que obre la porta a preguntar a la ciutadania sobre qüestions d'especial transcendència sobre Catalunya. L'Estat és, però, sempre, en darrer terme, qui haurà d'autoritzar o no la consulta. I no és difícil pensar que la resposta serà un sonor cop de porta.

El camí que comença ara és el de la recollida de signatures, un cop la IP passi pel Consell de Garanties Estatutàries on l'han enviat el PSC i el PP. Els promotors n'han d'aconseguir unes 220.000 perquè la IP tiri endavant. Un cop les tinguin, aleshores serà l'hora de la veritat per als partits catalans: el moment de comprovar si aquells que han afavorit que la iniciativa pugui començar la tramitació, deixen que la continuï. I aquí caldrà veure el paper de CiU, que ja ha expressat els seus dubtes, o el dels ecosocialistes, clau dimarts perquè la IP iniciés el seu camí. Un camí que ERC considera que no té retorn.

A sis mesos de les eleccions, tots els gestos semblen pocs si poden servir per esgarrapar un vot o altre. Però haurem d'esperar a constatar la valentia de les formacions quan les firmes estiguin damunt de la taula. Els comicis ja hauran passat, el govern de la Generalitat potser haurà canviat i, en tot cas, un referèndum és un repte en tota regla. Ahir, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, coincidint amb el seu vuitantè aniversari, defensava que Catalunya debati la independència davant l'ofensiva «centralitzadora» de l'Estat. Però no tothom hi està disposat. Hi ha a qui ja se li posen els pèls de punta només amb la possibilitat que TV3 emeti un reportatge de títol Adéu, Espanya? en què s'analitza la viabilitat de l'Estat català. El PP i Ciutadans es van queixar fins i tot abans de l'emissió. Com és possible? I el PSC va mostrar el seu rebuig perquè, al seu parer, partia d'una idea preconcebuda... Si ni tan sols volen que una televisió pública en parli, no podem ni imaginar les resistències un cop la IP arribi a la cambra catalana. I aquí entraran CiU i ICV-EUiA. Què faran?