Un estiu utòpic dins la nova distopia?

La distopia de les prediccions d’un futur apocalíptic s’ha fet real amb l’epidèmia. I ens ho pintem negre, que ja és normal, sobretot a la costa. La situació ara mateix és extrema per a moltes famílies. Però hi ha ganes de girar full i qui més qui menys que s’ho pot permetre ja ratlla dies al calendari per fugir de la seva zona de confinament: fer cua, amb mascareta i el que faci falta, a la platja, a la terrassa, o per fer-se la selfie petonejant el cul de la lleona, o per fugir i no trobar ningú –ja ho veurem– al medi rural. Evidentment, qui pugui fer vacances –perquè no les hi hagin fet fer per endavant, hagi de i pugui treballar a l’estiu per recuperar-se o li resti coixí per escapar-se–, però sembla que les reserves hoteleres repunten i els de segones residències les espremeran, encara que no les lloguin. Una utopia dins la distopia. I seny, sisplau, perquè no hi hagi rebrots.