Normal, normal...

Deia ahir la consellera Meritxell Budó a TV3 que és normal, que en els governs de coalició hi hagi discrepàncies. Probablement. “No deixa de ser una normalitat que ERC i JxCat votin diferent al Congrés”, deia la portaveu del govern, que hi afegia que “no per això s’ha de qüestionar la continuïtat del govern”. Probablement. Probablement si no fos, és clar, perquè darrerament entre JxCat i ERC (o entre ERC i JxCat) sembla haver-hi més discrepàncies que coincidències; i si no fos, és clar, perquè un dels socis de govern fa setmanes –mesos, en realitat– que reclama unes eleccions que, de fet, el mateix president va anunciar que convocaria i no convoca. És normal, que dos socis de govern pensin diferent i votin diferent. I si agafem com a referent la coalició PSOE-Podem a Madrid, d’exemples de discrepàncies, d’incoherències i deslleialtats en trobarem un munt, en els només quatre mesos que fa que aquest matrimoni conviu. Però a mi em preocupa el meu, de govern, que sembla que té una mala salut de ferro i en què conviuen, o ho sembla, dos socis amb una lleialtat perfectament deslleial. Budó deia ahir que són normals, les discrepàncies. Potser sí. Però tantes? I d’aquesta profunditat? El problema no és entre partits, em sembla, que tothom entén que pensin diferent. El problema és saber qui representa el govern. Pot ERC arribar a acords amb Pedro Sánchez (primer per la investidura, ara per una nova pròrroga de l’estat d’alarma) i fer-ho no només com a partit sinó comprometent també l’acció del govern? I, un cop presos aquests acords, pot el president Torra desvincular-se d’aquests acords (presos per un seu vicepresident) dient que “no s’hi sent vinculat”? Que les discrepàncies són entre partits, és evident (i m’atreviria a dir que fins i tot saludable, que ja està bé que veiem què pensa cadascú), però a mi em sembla que és difícil de sostenir que a hores d’ara no afecten el dia a dia del govern. O algú pren acords en nom del govern sense parlar en nom de tot el govern (i algú se’n desvincula en nom del govern sense parlar en nom de tot el govern), o és que tenim dos governs en un. Que no sé si és ben bé el mateix que tenir una coalició de govern.