Xamfrà d’or de Girona

La Sala Edison de Figueres, edifici construït el 1905, presenta un estat deplorable i depriment, algunes parts amenacen ruïna i ha estat una peça clau de la degradació del carrer de Sant Pau. L’edifici el va adquirir el 2004 l’empresari jonquerenc Antoni Escudero, que no hi ha fet res perquè no ha pogut desenvolupar el projecte urbanístic que pretenia i tampoc hi ha hagut acord per tirar endavant una actuació alternativa. A Girona també hi ha un edifici emblemàtic, no tan antic, que es va construir el 1957, però també és singular, i està protegit. Es tracta d’un immoble d’origen industrial i comercial de venda i aparcament de vehicles, obra de l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Batlle. El Col·legi d’Arquitectes ha destacat el seu valor com a exemple de l’arquitectura local dels corrents de l’avantguarda europea de la postguerra, que és excepcional a Girona, a banda que suposa la introducció de la tecnologia de façana lleugera vidriada o mur cortina. Em refereixo al Garatge Forné, que fa xamfrà entre la carretera de Barcelona i el carrer del Bisbe Lorenzana, construcció que l’Ajuntament de Girona va protegir parcialment el 2008, amb la qual cosa condicionava els seus futurs usos. L’espai es va inaugurar amb gran solemnitat el 5 de juny del 1961, amb el governador civil de l’època, José Pagés Costart, i destacats representants de les marques Seat, Fiat i Simca. L’establiment va funcionar com a seu de venda i reparació d’automòbils fins al 2006 i des d’aleshores està tancat i no s’hi ha fet cap mena d’actuació. Els propietaris de l’immoble, que no estan d’acord amb la catalogació de l’edifici per les limitacions que els suposa, no es van estar quiets i van intentar alliberar la construcció de càrregues portant el tema davant del TSJC, on roman aparcat pendent que el consistori faci efectiva la descatalogació que va aprovar el 2015. L’Ajuntament va descatalogar la protecció del Garatge Forné per aturar el procés judicial i evitar la demanda de 8 milions d’euros que els reclamava la propietat. Alguna conversa hi ha hagut, entre responsables municipals i propietat, per desencallar la cosa i arribar a un acord, però el cert és que aquest cèntric xamfrà d’or resta buit, pendent de no se sap ben bé què. Veure edificis milionaris abandonats per litigis o especulació, és lamentable. Penso també en l’immoble buit de la plaça de la Independència cantonada amb la Gran Via...