Accelerats

De vegades, als diaris, ens contacten estudiants de periodisme que necessiten informació per als seus treballs. No fa gaire vaig parlar amb una noia que es gradua aquest any i que investigava la cobertura informativa de l’atemptat contra la redacció del Charlie Hebdo –ara fa cinc anys– a la premsa escrita del nostre país. Parlar d’una altra cosa que no fos la pandèmia em va semblar una bona idea tot i el cost –repassant el que vam publicar aquells dies sobre la terrible matança– d’haver de reviure l’annus horribilis del 2015. Un any convuls, que va arrencar amb els assassinats a sang freda a la redacció del setmanari satíric i va acabar, al novembre, amb una altra massacre, l’onada d’atemptats a París. Rellegint les cròniques, impecables, del nostre home a la capital francesa, vaig poder constatar, una vegada més, el poder d’acceleració de l’actualitat, la velocitat amb què es desplaça el focus d’això que en diem l’atenció informativa fins al punt que el que va commocionar el món fa quatre dies sembli ja un trist record d’un temps remot. Passa amb moltes coses, tot i que, com l’aigua embravida, la història torna sempre al seu curs i el que ja no vèiem (o no volíem veure) reapareix amb força en el moment menys esperat. Només cal veure l’explosió antiracista als EUA, que ens transporta a la lluita pels drets civils dels anys 60, Lincoln i la guerra civil. I, com sempre, els diaris al darrere intentant-ho explicar.