Repensar el turisme

La indústria turística ha patit i patirà de valent aquest 2020 a remolc de la paràlisi provocada per la crisi sanitària. N’és una mostra fefaent que en data 4 de juny un 63% dels assalariats d’aquest sector (suma de transport aeri, allotjament, menjar i begudes i agències de viatges i operadors) estan afectats per un ERTO. Més de 140.000 persones afectades, una xifra que no disminueix, sinó que encara augmenta lleugerament (fa dos mesos n’eren 134.000). Hi ha una coincidència general que l’activitat no tornarà a ser la que era, abans de dos o tres anys. Això si el sector no fa algun gir d’orientació i, en particular, em refereixo al que ja ha esdevingut un tòpic: que un turisme de sol, platja i borratxera no és el model desitjable, la prova és que les comarques especialitzades en aquest tipus de turisme són les que acaben generant menor PIB per habitant.

En aquest context, i en una situació de crisi, m’han semblat interessants unes declaracions d’Eduard Torres, hoteler i president de Turisme de Barcelona. La ciutat és la primera destinació de Catalunya. Torres aboca alguns conceptes de cara al futur que no havia sentit a cap càrrec del sector: cal omplir la ciutat d’aquell tipus de visitant que generi menys externalitats negatives; cal canviar el debat dominant del “què ens pren el turisme” per un altre que giri al voltant del “què ens dona”; el que necessita la ciutat és un turisme d’alt nivell econòmic, que aporti valor al teixit productiu, tipus WMC; també un turisme que estigui interessat en la nostra cultura; el turisme no és una aposta de sector, sinó de ciutat i dels altres sectors que indirectament se’n beneficien. Torres té in mente que el model de futur a Barcelona s’ha de basar en unes vies diferents de les dominants fins ara. Una bona notícia per a la ciutat i per al país. I encara té més valor que vingui d’un empresari.