Bestreta

Arran del confinament una antiga entitat nostrada va avançar al dia 15 la paga als jubilats que la hi han domiciliat, quan s’ingressa el 25. Diuen que és per oferir un millor servei i evitar cues a les oficines i protegir la salut d’aquest col·lectiu. D’acord, concretant més estaria millor que també repensessin la política de complicar l’atenció al client, de transformar les oficines en àrees de venda, de forçar a fer ús de targeta a gent que no en vol ni n’espera, o d’haver de reclamar cada dos per tres la comissió cobrada que no corresponia. A segons qui li pot haver anat bé disposar dels diners una setmana abans, però per a la gent gran, als qui encara els agrada i poden anar a cobrar a finestreta, ha estat més un maldecap que un servei. Com que tampoc podien sortir, a banda que tinguessin familiars o gent de confiança per retirar els diners, com s’ho podien fer? El problema ha sorgit quan han anat a posar les llibretes al dia i s’han trobat un munt d’operacions que no han entès. Es fa el pagament a l’avançada, i després els ho carreguen, i de nou, els ho abonen. Quin galimaties, no? Si l’entitat fa servir el capital propi per abonar l’acompte als pensionistes, quan cobra de l’Estat, ho compensa i ja està. A què venen tantes operacions? On és la trampa? Altres entitats els han imitat. Hi ha moltes preguntes a fer a tot el sistema bancari. Com quan s’ordena una transferència el divendres i el beneficiari no la rep fins dilluns. On són aquests diners durant 48 o 72 hores? Qui n’està fent us? Deixem-ho en el mercat interbancari i els interessos que es generen. Una altra situació curiosa ha succeït a més d’un conegut que al març acabava contracte o no tenia feina. Un cas. Sense tenir perspectiva de la durada del confinament no va fer res, fins que va decidir demanar l’atur. A diferència de molts ERTO, al cap de poc té un ingrés en concepte de bestreta. No havia rebut informació del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i no sap quant li correspon cada mes. Tres setmanes més endavant, el mateix dia rep un nou ingrés i un càrrec amb l’import de la bestreta. No hauria estat més lògic ingressar-li la diferència? Un altre cas similar, però pitjor, ja que amb la anul·lació de la bestreta gairebé es queda a zero. Per intentar aclarir-ho, gairebé s’arruïna trucant a telèfons del SEPE que no contesten i que et deriven a altres números que cobren com si fossin 902.