Comandament únic

Les eleccions al País Basc i Galícia seran en clau dels respectius territoris, tot i que davant la situació actual esdevindran una enquesta electoral postpandèmia. Es dona per fet que no hi haurà sorpreses. Es diu que a Galícia continuarà governant Núñez Feijóo, del PP, i en el País Basc continuarà el lehendakari Urkullu, del PNB. Val a dir que ambdós han estat lleials al comandament únic i centralista d’aquests dies. Han deixat tot el protagonisme a Pedro Sánchez i han tingut molta cura per evitar equivocacions malgrat que el PNB ha pressionat més que el PP a Galícia per evitar perdre vot nacionalista en el cas que s’interpretés que el País Basc perdia poder. Tant a Galícia com en el País Basc el comandament únic no s’ha vist com una invasió de competències, a diferència de Catalunya, on el president Torra des de l’inici de la crisi va voler tenir llum pròpia i va advertir que el govern espanyol arribava tard per apaivagar la crisi. La queixa ha donat a Torra més autoritat de la que tenia. Una queixa permanent davant les mesures del BOE que amb el temps l’han reforçat, perquè els ciutadans han vist que tenia raó quan després del 8-M va demanar el confinament total. Va ésser sincer a l’hora d’explicar que li havien usurpat les competències amb un 155 camuflat, a diferència d’alguns dels seus consellers, que en algun cop han volgut aparentar que continuaven governant tot i la manca d’atribucions. El comandament únic no ha restat vots a Sánchez malgrat haver d’aplicar per tot Espanya un estat d’alarma que limita drets fonamentals com la llibertat de moviments. La setmana vinent s’haurà acabat i serà llavors quan la Generalitat haurà d’agafar el problema en les atribucions que li pertoquen.