JFD

Jorge Fernandez Diaz ha explicat en un petit comitè de videotrucada, impossible de contenir en l’era Gran Germà, que el papa Benet XVI el va avisar que el dimoni volia destruir Espanya. Al relat, real, imaginat o creat expressament per JFD, li va faltar afegir que, segons Joseph Ratzinger, un dels banyeta portava cua i tenia accent de Girona i l’altre tenia un ull adormit i molta oratòria. Ah, i que els pecats capitals que els acompanyen, que són milions i no set, per cert, porten estelada en lloc de capa vermella.

Tothom ha rigut molt de l’ocurrència perquè a Catalunya tots els dimonis ens semblen els de Folch i Torres. Però, sigui veritat o no que el papa emèrit –són moda els emèrits– va explicar a Fernández Diaz que Satanàs Cor Petit té mania a Espanya per “l’evangelització” d’Amèrica, el problema és que JFD ha estat ministre de l’Interior, que vol dir estar al capdavant de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat. El lloc on es van crear els GAL, per entrendre’ns. I quan algú, convers per a més inri, caigut del cavall a Las Vegas després d’una vida de disbauxa, té una visió fonamentalista de la religió catòlica, comanda la policia i el seu cap espiritual li assenyala un enemic, no hi ha llei dels homes que l’aturi. I aleshores inicia una croada, una guerra santa fora de la llei, que explica perfectament la policia patriòtica i crea l’ambient general que porta a les hòsties de l’1 d’octubre.

Per això m’estranya que la fiscalia, sempre tan activa i ara en mans del PSOE, no actuï per tal que el soldat de Crist expliqui si realment va ser Déu qui li va donar l’ordre de crear la policia patriòtica i de posar les clavegueres de l’Estat al servei del fonamentalisme catòlic. Perquè si és així seríem davant d’un personatge i d’uns fets més greus encara del que ja eren. Seríem davant d’un fanàtic i dels seus seguidors, que quan es tracta de religions enemigues dels croats són tractats amb una duresa d’acord amb el perill real que comporten.