Editorial

Llibertat per a Núria Pòrtulas

Després de tres anys i mig d'espera, el Tribunal Suprem ha absolt Núria Pòrtulas del delicte d'intent de col·laboració amb organització terrorista. Calia aquesta espera? Calien quatre mesos de presó per a l'anarquista de Sarrià de Ter? No. Caldria que la policia i que la justícia haguessin treballat bé. És lamentable, com destaca la sentència del Suprem, que s'hagi vulnerat el dret a la presumpció d'innocència de Pòrtulas i que l'Audiencia Nacional l'hagués condemnat a dos anys i mig sense haver examinat quelcom fonamental com les sentències de la justícia italiana en què es constatava que no havia existit la banda armada amb la qual havia estat acusada de col·laborar. Qui va fer i va defensar aquesta vinculació inexistent haurà de donar explicacions a la societat gironina i catalana. Aquesta situació kafkiana explica la insistent mobilització d'una part, probablement minoritària, de la societat gironina per reclamar-ne l'absolució. Certament, els familiars, amics i coreligionaris han estat omnipresents, fins i tot molestos, setmana rere setmana per reclamar la justa absolució de Núria Pòrtulas. Tanmateix tenien raó i la justícia els l'ha donat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.