La fase de la represa

Adeu a l’estat d’alarma i hola a l’anomenada “nova normalitat” o fase de la represa. Després del pic fort de la crisi sanitària, la política està entrant en un electoralisme permanent sense eleccions a la vista a Espanya i sense data concreta per a les eleccions a Catalunya. Hi ha contrasentits difícils d’entendre, com ara que un dels socis del govern català (ERC) demani eleccions quan sembla que hauria d’ésser més lògic pactar una data entre els dos socis que mantenir un ambient electoral sense data i sense definir candidats. A Espanya també seria més fàcil deixar d’especular amb noves eleccions i consolidar l’actual govern PSOE-Unides Podem.

A escala general, fent un cop d’ull a la política, hom s’adona que hi ha molt poca autocrítica. Una autoconsideració que tot s’ha fet bé i res malament. La valoració de la realitat ens porta a constatar que els serveis bàsics han funcionat i s’han d’aplaudir. Les infraestructures, l’aigua, la llum i internet han aguantat i, evidentment, el personal sanitari, la policia i els mitjans de comunicació han estat al peu del canó i han donat tranquil·litat als ciutadans. No és tan positiva la valoració de la política. Una picabaralla constant per no anar enlloc i sobretot per intentar mantenir uns registres com els d’abans de la pandèmia quan el dia a dia ha canviat de dalt a baix. Els problemes i els desitjos són els mateixos, però la realitat és plena de problemes i les persones miren cap a la política per buscar la solució.

Que bé que vivíem pendents de saber l’entramat de la política catalana, en la variant de nous candidats i amb qui acabarien per pactar. Ara, la preocupació general és saber si tenim un sistema sanitari a punt, llars de gent gran en condicions, el futurs dels ERTO i la postpandèmia.