Morrió

Hem estat gairebé tres mesos tancats a pany i forrellat i quan hem pogut sortir lliurament hem hagut de portar mascareta, a més de totes les altres mesures higièniques, que no dic que no siguin necessàries. Però en el petit conspirador que tots portem dins, només ens faltava el morrió per acabar d’omplir el sac de la indignació de com s’ha gestionat tota aquesta pandèmia. I sí, no cal insistir-hi: ha estat una situació imprevisible, devastadora i la majoria dels països s’hi han trobat enfangats, però hi ha hagut dos pecats capitals: un, de falta de previsió amb els materials bàsics, fet que ha provocat que molts sanitaris s’infectessin; l’altre, la gran mortalitat a certes residències de gent gran, i això sí que és un desastre desmoralitzant. I un incís, parlant d’indignats, quina pena i quin fracàs que la gent de Podemos contribueixin a tapar la catifa de la merda de les clavegueres de l’Estat. Van rectificar, però tard: què en queda, del 15-M? Una altra revolta fracassada i assimilada pel poder absolut. Un bon paral·lelisme amb el morrió que cobreix la boca d’alguns animals, sobretot els gossos, perquè no mosseguin, i també evita que mengin... Doncs nosaltres que vam acceptar amb tanta disciplina i bona predisposició el confinament de quinze dies que s’ha allargat fins al juny, ara també acceptem i assumim que ens hem de posar la mascareta per prevenció, per no contaminar, per no ser contaminats, i no puc evitar de veure-hi un senyal inequívoc, que ja els va bé, que calladets estem millor. Les generacions que vam viure els anys setanta esperançats no haguéssim pensat mai que acabaríem portant un boç per poder transitar i relacionar-nos amb els nostres congèneres: ens hagués agafat un tip de riure i no ens ho creuríem. També estaria bé saber què en pensen els sobiranistes que volien fer una aturada de país: ara l’hem tingut ben bloquejat amb un assentiment general, amb el transport buit, amb tots els grans centres comercials tancats, els serveis només habilitats per urgències,... Què n’hem tret de positiu, de tot plegat? Què n’hem après, d’aquest aïllament forçat? Si algú creu que la pretesa nova normalitat ens ha de servir d’alguna cosa, va ben servit. Per acabar, un apunt molt positiu. La pandèmia també ha tret el millor de la gent i ha sorgit un exèrcit de cosidores i cosidors que han fet i distribuït mascaretes gratuïtes quan no n’hi havia enlloc. Per treure’s el barret.