Regular la gran metròpoli

És una evidència que existeix una regió metropolitana de Barcelona. Podríem discutir fins on arriba, si fins a les ciutats de la segona corona i la línia imaginària (perquè encara esperem la línia ferroviària orbital promesa) que traçarien Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers o Mataró, o si ja s’estén més enllà, abraçant fins i tot el Baix Penedès. I també és una realitat la manca d’articulació política d’a-quest espai. Barcelona i la seva àrea metropolitana, 36 municipis, tenen un òrgan de govern que pren decisions que afecten la resta de la regió. Les darreres han estat molt clares: la regulació de la zona de baixes emissions a les rondes de Barcelona o haver convençut la Generalitat que calia un nou sistema tarifari pensant en clau barcelonina, l’únic espai del país on es pot parlar d’un transport públic que voreja l’excel·lència. Però, històricament, hi ha hagut altres decisions que s’han pres com greuges per aquestes ciutats, ciutats on els polítics locals s’han debatut entre els que, honestament, pensen que és millor ser la cua del lleó i anar agafats de la mà, encara que amagats, de Barcelona, en tot, i els que pensen que millor ser el cap del ratolí i que cal desmarcar-se de la capital. Sigui com sigui, quan Barcelona pren una decisió sobre habitatge, les repercussions, negatives perquè la decisió l’ha pres per regular un aspecte negatiu, es traspassen als municipis de la regió metropolitana; quan endureix el control sobre la petita delinqüència, aquesta es trasllada a aquests municipis, etcètera. Més d’un milió tres-centes mil persones pateixen per unes decisions que es prenen a l’àrea metropolitana mentre veuen com la Generalitat no fa la seva feina i s’inhibeix en un fet cabdal, l’articulació territorial.

Ara, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha posat en marxa un pla estratègic que, per primer cop, vol regular tota la regió metropolitana de Barcelona, un espai de 5,5 milions de catalans. Cal un sistema perquè aquest pla es pugui fer entre tots, i no només amb una visió barcelonina i, a més, falta veure fins a quin punt aquest anunci no és només una estratègia política sense contingut, sinó un pla real que permeti regular, per fi, l’espai de la gran Barcelona.