Satanitzar el tren

Benvolguts lectors. Amb una calor molt intensa, que ha vingut de cop, escric una mica a contracor un article que, després dels greus i lamentables incidents de Llançà, es feia necessari, encara que la meva intenció és escriure en termes generals i no focalitzar-ho en cap municipi en concret. Doncs bé, massa vegades als municipis que tenen la sort de disposar de la mobilitat sostenible i segura en estat pur, anomenada tren convencional, es comenta, d’una manera subliminal, que aquesta mena de transport públic comporta l’arribada als municipis turístics d’una mena de gent que només porta problemes i incivisme. Això, a més de ser completament fals i manipulador, fa una mica d’olor d’odi ètnic i, sobretot, social; és a dir, que forma part d’un pensament polític molt classista, reaccionari i, per descomptat, insostenible. El tren convencional, social i territorial mai pot ser el detonant de cap incident o brot de violència; el que passa és que resulta molt fàcil, quan hi ha problemes socials greus, trobar un boc expiatori de forma simplista per tal de calmar la tensió que es viu provocada per causes molt injustes i molt complexes.

No hi ha dubte que dins del tren i a les estacions ha de millorar la qüestió de la seguretat, però tinguem en compte que la mobilitat insostenible, basada en el cotxe privat, té més potencial de rusc de violència i tensió que la mobilitat a través del tren convencional; i no esmentem els accidents de trànsit i els atropellaments de vianants, que a més de provocar força morts i ferits tenen un cost per a la seguretat social, per a tots, infinitament més elevat que no pas amb el tren convencional.

El tren convencional i, particularment, la línia social i territorial de l’R-11 en el tram de les comarques gironines, a més de patir una històrica manca d’inversions i de manteniment per l’Estat espanyol mantes vegades sofreix una mena de satanització per grups minoritaris caciquistes, a voltes molt ocults, que pretenen defensar una mobilitat molt antiquada per tal de mantenir, peti qui peti, els seus interessos poc transparents en aquest estimat territori empordanès. No em cansaré de dir que el tren és vida i equilibri i la carretera implica perillositat i agressivitat. Malauradament el problema social de debò és que massa gent ha d’anar, obligatòriament, en cotxe, però que si en tingués l’oportunitat, si el tren convencional fos millor gestionat, modern i hi hagués una veritable política d’abonaments socials i es pogués abaratir el preu del tren, es passarien immediatament a la mobilitat sostenible i segura. Si us plau, per acabar només vull dir: no satanitzem el tren convencional perquè potser, molt aviat, aquests satanitzadors també hauran de moure’s en tren.