Unter den Linden

Ara que els til·lers del passeig Canalejas estan florits i desprenen la seva olor característica, sobretot en les primeres hores del matí, quan sembla que es despertin, tot passejant per l’indret a la vora de l’Onyar ens ha recordat amb nostàlgia el bulevard més tradicional de Berlín: l’avinguda Unter den Linden. Centre neuràlgic d’aquella capital, fins que els nazis varen fer talar els til·lers per clavar-hi pals amb banderes. Els til·lers, però, varen tornar a lloc, plantats de nou l’any 1950.

Gairebé tothom ha pogut estar, almenys una vegada a la vida, a la capital germànica. Nosaltres hi vàrem anar abans de la unificació, encara sota el domini soviètic. L’evocació deriva que allà resideix l’òpera estatal alemanya i diversos escenaris teatrals, i aquí –amb tota la humilitat comparativa que pertoca– hi ha la sala de teatre La Planeta, única a Catalunya, de promoció privada. Els til·lers del passeig formen com una mena de arc d’homenatge a l’art escènic!

Després d’una absència que s’ha fet interminable, amb anul·lació de tots els espectacles que havien estat contractats, anunciats i preparats des de primers d’any, sembla que per fi es torna a una relativa normalitat i es podrà reprendre una programació estable que començarà –si tot va bé– el primer divendres, dissabte i diumenge de juliol amb l’estrena de Serà el nostre secret, espectacle de teatre documental creat per Elies Barberà, Daniela Feixas i Marta Montiel, i es continuarà després la programació cada cap de setmana.

Parlant amb els responsables de La Planeta ens han assenyalat les mesures que han hagut d’adoptar per poder obrir portes divendres que ve. Volem detallar-les perquè són per recordar. Després d’una neteja general i exhaustiva de totes les dependències de la sala i vestidors, s’ha fet les operacions concretes exigides: desinfecció diària de tots els espais, neteja i desinfecció del sistema d’aire condicionat i de renovació d’aire, col·locació de dispensadors de gel hidroalcohòlic, canvi de papereres, dosificadors de gel antisèptic, pantalla de protecció a la taquilla, aforament i disposició dels seients complint la distància de seguretat requerida per a cada espectacle, informació només disponible en línia (sense fulls de programa), formació del personal per a la prevenció de la Covid-19, senyalització del circuit d’accés i sortida dels espectadors... La sala i les companyies aposten fort per no decaure i retornar a l’escena, conscients de les seves limitacions i els seus riscos. Hi ha sales i teatres que esperen a veure què passa... És un inici il·lusionador al qual han de seguir molts altres èxits, entre els quals els de la nova Temporada Alta. Com se sol dir en l’argot teatral, l’espectacle ha de continuar. Els desitgem molta sort!