A la tres
Gràcies, TC
Enfangat com està l’independentisme català amb disputes electorals, amb la gran quantitat de processos judicials que hi ha oberts, i amb aquesta onada de repressió que fa feredat, correm el perill, a l’hora de fer balanç d’aquests darrers deu anys (que són els que avui es compleixen des de la sentència del TC sobre l’Estatut), de no adonar-nos de la part positiva de tot plegat. I és que la sentència del TC sobre l’Estatut (aquella que es carregava com si res el que havia aprovat el Parlament, el Congrés dels Diputats i els catalans en un referèndum (en un referèndum!) va fer caure la bena dels ulls a molts ciutadans. Si l’aparell judicial era capaç de fer el que va fer, i a la classe política li provocava el que li va provocar (se’n recorden, d’Alfonso Guerra rient-se’n orgullós d’haver passat el ribot al text?) és que no hi havia (no hi ha, de fet) res a fer. Aquesta va ser, em sembla, la conclusió a la qual van arribar molts, moltíssims catalans, que un mes després sortien al carrer en massa al clam de “Som una nació. Nosaltres decidim.” No em sembla que hagi canviat gaire res. Es plantava allà, gràcies a una decisió del tot innecessària del TC –com diu l’expresident Mas en un article que avui publiquem–, i gràcies (no se n’oblidin) a aquella recollida de firmes del PP contra l’Estatut, la llavor del que vindria al darrere, 1-O inclòs. Mai com ara, i malgrat tot, els partidaris del dret a decidir havien sigut tants. I hi continuen essent malgrat els costos –personals i polítics–, que han afectat tothom i que en alguns casos han estat i són no només altíssims sinó també inhumans. La sentència del TC servia per prendre consciència que l’encaix de Catalunya a Espanya no passarà mai per una relació entre iguals, i l’1-O serviria més tard per adonar-nos –ves quin remei– que Goliat és més alt –i menys democràtic– del que ens pensàvem. Dos banys de realitat no forçosament contradictoris. I ja ho sé, que no els descobreixo res de nou, però em sembla que en dies com aquest ens caldria no perdre la perspectiva.