Justícia sideral

Onze anys després de confessar l’espoli del Palau de la Música, Fèlix Millet va ingressar dijous passat a la presó per complir condemna. Justícia a velocitat d’ase, en aquest cas. Per la complexitat? Per la quantitat i densitat de la documentació? Perquè la instrucció ha anat al fons de la qüestió? Diguem que ens creiem que aquests han estat els motius. Però han passat onze anys! Una eternitat, tenint en compte el delicte confés. En canvi, quan convé, la justícia agafa velocitat sideral. El judici del procés bé que es va celebrar en un temps rècord, malgrat la complexitat del cas, la quantitat de documentació i proves i la necessitat de fer una instrucció a fons. No només les diligències prèvies es van dur a terme en un obrir i aclucar d’ulls, sinó el mateix judici, amb jornades maratonianes, centenars de testimonis, milers de proves i unes ganes de fer via totalment indissimulades. Però ja fa temps que tenim clar que hi ha diferents vares de mesurar i que la justícia, que ha deixat de ser cega, et mira amb ulls diferents si ets independentista. Que ho diguin al president Quim Torra, amb la pancarta a favor dels presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat. O al major Trapero, pendent de sentència. O a tants d’altres, en les diverses causes obertes pel procés català. Tampoc tinguin cap dubte que el cas de Laura Borràs anirà com una seda i que ben aviat la veurem al banc dels acusats. Però no, no hi ha persecució, eh?