1976

Suposo que tothom té un any que recorda més gratament que altres. Rellegint l’entrevista que aquest diari va publicar el 22 de juny passat amb l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, he evocat les primeres campanyes de defensa del nostre litoral, que en el llunyà 1976 tenien tres eixos principals: Salvem els Aiguamolls de l’Empordà, la Defensa del Ter i Salvem les Gavarres; a més, un complement de tot plegat van ser les conclusions del Debat Costa Brava, que, essent generosos, poc cas se’ls va fer en els anys que van seguir. Feia just uns mesos que ens pensàvem que Franco i el feixisme era mort i enterrat (quan ha resultat que només estava de parranda), i el país consolidava una ebullició reivindicativa en tots els fronts possibles. Tampoc érem tants, però davant la necessitat de canvi ens vam fer sentir, i, en el cas dels que estem a cavall entre el Gironès i el Baix Empordà, es va evitar que les Gavarres acabessin urbanitzades fins al puig d’Arques, tot i que tampoc es va poder impedir que des de Platja d’Aro i Calonge els xalets s’enfilessin fins a dalt de tot de la serralada. Els humans som els pitjors depredadors de la naturalesa i això no hi ha qui ho canviï, i al llarg del segle XX s’ha demostrat a bastament que no tenim aturador. Des de 1976, han transcorregut 44 anys i es van aconseguir petites grans victòries, com ara que no s’urbanitzés el cap Norfeu, els èxits de la campanya Salvem Castell i una notable però insuficient protecció del cap de Creus, entre altres triomfs en la defensa del territori, el medi ambient i un patrimoni natural i cultural que sempre té un pla urbanístic que l’amenaça. Els polítics saben que les moratòries o suspensions temporals de plans urbanístics són de cara a la galeria, perquè en realitat la promoció continua a tot drap i cada vegada costarà més trobar espais protegits i lliures de l’amenaça especulativa. Eduard de Ribot diu sense embuts que “el coronavirus de la Costa Brava és el pla urbanístic vigent”, però també explica que al voltant de SOS Costa Brava ja hi ha 31 entitats en defensa del territori i que s’han guanyat lluites com ara la de la cala Morisca, Aiguafreda i la paralització de l’autopista del Maresme a Lloret. Quan l’administració no fa el que li toca (que no sol ser gaire sovint), és la societat civil la que ha d’actuar i mobilitzar-se. El 1976 ho teníem molt clar, i avui no tenim cap alternativa.