Mutacions postconvergents

L’espai postconvergent viu moments de convulsió amb l’enfrontament entre aquells que creuen que cal crear un altre partit i dissoldre el PDeCAT, i aquells que rebutgen la desaparició de la sigla. Una maniobra que no és nova i que apareix des de fa cinc anys sempre davant les convocatòries electorals. El fenomen comença el 2015, quan Artur Mas força la creació de Junts pel Sí malgrat la inicial negativa d’ERC i el total rebuig de la CUP per fer una llista única de l’independentisme. Continuaria amb la sigla de Democràcia i Llibertat encapçalada per Francesc Homs en les eleccions generals. Finalment, arribaria la mutació de CDC en PDeCAT, que no va ser un procés fàcil. Però tampoc es va fer confiança a la nova sigla, segurament per la falta d’expectatives dels seus dirigents en uns bons resultats i un sorprenent negacionisme convergent digne de sant Pere. I en les eleccions del 21-D del 2017, Carles Puigdemont va forçar des de l’exili aquest espai a concórrer com a Junts per Catalunya. Ara arriba una nova volta de rosca davant la imminència d’unes noves eleccions a Catalunya. Estem en moments de profunda transformació de la política, però això no vol dir que no calguin, més que mai, estructures sòlides. Organitzacions ben travades, amb posicions clares i lideratges nítids. El PDeCAT és un partit amb tots els ets i uts, té una posició liberal, i hauria de tenir un lideratge indiscutible com el de Carles Puigdemont, que té una connexió històrica amb les arrels convergents com a militant de CDC que ha estat des de jove. Així, per què l’expresident Puigdemont vol liquidar el PDeCAT i l’expresident Artur Mas manté un sepulcral silenci? Probablement els càlculs electorals hi tenen molt a veure un altre cop. També el fet d’envoltar-se d’això que anomenen independents, i ja diu la dita que de fora vindran que de casa et trauran. En política, com en tantes coses, qui perd l’origen perd la identitat. I la identitat convergent, encara que molts en reneguin, forma part d’una part del país. I això s’ha de tenir en compte, perquè no tot s’hi val per guanyar eleccions.