¡Navegants, uniu-vos!

Els romans no van practicar mai la divisió de paraules, ni feien servir tampoc, en general, cap signe de puntuació en els seus llibres. En aquells temps quasi ningú no llegia: els propietaris dels llibres, un bé escàs, solien “escoltar-los” acudint al servei d’un esclau especialista. L’adveniment de la impremta va democratitzar la lletra i la lectura va començar a fer-se individual i silenciosa. Això, resumit, és el que ens expliquen Joan Solà i Josep M. Pujol a l’obra Ortotipografia. Però primer va ser la paraula, la veu, que tenia pauses i ritmes diferents segons l’orador i, sobretot, segons el nivell del discurs. Plasmar l’oralitat en un paper o en un llibre, com podem imaginar-nos, no va ser una tasca fàcil, ni de bon tros. El llibre, doncs, com veiem, ha passat per diversos registres lingüístics o diversos estadis com a mitjà de comunicació.

A mitjans del segle XV, va començar a créixer el nombre de lectors silenciosos. Ara, al segle XXI, combinem lectura i veu i, a causa de la pandèmia de la Covid-19, s’han potenciat altres registres lingüístics com ara la videoconferència. En el fons, s’ha recuperat el discurs oral que es vivia a l’edat mitjana. Arran, doncs, del confinament, la represa i el teletreball, tenim un ventall de programes de comunicació que, en teoria, ens permeten reunir-nos a distància i desenvolupar aquesta oralitat mig perduda amb l’afegitó de la imatge. Teams, Google Hangouts, Jitsi Meet, Bluejeans o Zoom són algunes de les opcions.

Però més que les prestacions de cada aplicació en si mateixes, com ara la capacitat de comunicar-nos fins a un màxim de 250 persones per veu i imatge, el que realment interessa saber és amb quina finalitat utilitzarem un programa perquè en traguem profit. Cal rendibilitzar tots els recursos que ens ofereixen els programes de comunicació, però sobretot cal adequar-nos al registre lingüístic que volem emprar segons la modalitat oral. Per exemple, en una reunió d’empresa, perquè sigui efectiva i no tinguem la sensació de perdre el temps, ens caldrà sobretot un ordre del dia amb els diversos punts preparats prèviament per discutir-los en el moment que ens connectem, i amb una seqüència d’intervencions que podem regular.

En una classe entre professor i alumnes, i perquè la sessió sigui dinàmica i ningú es desconnecti mentalment, calen uns requisits mínims, com ara una breu exposició, però sobretot un canal on convidem tots els alumnes a participar en diversos debats, per tal de reflexionar sobre els temes tractats i qüestionar-ho tot, també el professor o la professora de torn. Hem passat de l’oralitat dels romans a una oralitat mediatitzada per ordinador, en què l’expressió, la modulació de la veu, la gesticulació, etcètera tornen a ser rellevants, fet que ha permès unir tots els navegants de la xarxa mundial per comunicar-se i guanyar temps, espai i sobretot qualitat de vida, beneficis que només depenen de la nostra actitud.