La mascareta

Ahir va ser el primer dia amb mascareta obligatòria. Obligatòria del tot, vull dir, perquè fins ara només l’havíem de dur quan no podíem complir el metre i mig de distància de seguretat. En vaig veure moltes, moltíssimes, pel carrer. Potser perquè m’hi fixava. De la mateixa manera que fins ara em fixava, i em sembla que tots en podem donar fe, en qui no la duia, que eren molts. A molts llocs, i sobretot en determinades franges d’edat, això del metre i mig de distància s’havia acabat convertint en una mesura de compliment molt relatiu. Ahir, la mascareta va tornar a les converses. A mi em passa que cada cop que se’n parla em ve al cap la conversa que vaig mantenir fa dos mesos clavats, a principi de maig, amb la consellera Vergés, a qui vaig entrevistar per a aquest diari. “No declaren la mascareta obligatòria perquè no en tenen per a tothom?”, li vaig preguntar. “No”, em va dir. Vergés no era partidària de l’obligatorietat perquè, deia, “moltes vegades l’ús de la mascareta dona sensació de falsa seguretat i et relaxes amb les altres mesures”, referint-se a les de rentar-se les mans i el distanciament social. I hi afegia: “No hi ha cap evidència que de moment la mascareta hagi de ser obligatòria. Si canviés l’evidència i es demostrés que cal, ens ho plantejarem.” Doncs ja ho veuen. Ha canviat. El govern de Torra ha estat el primer de declarar la mascareta obligatòria i ara ja hi ha altres comunitats autònomes, per dir-ho en termes espanyols, que s’ho plantegen. Els sona la música? Si Vergés i Torra han optat per la mesura és, suposo, com deia la consellera, perquè alguna nova “evidència” hi deu haver que recomana dur-la (més enllà, és clar, que ara ja en venguin arreu i abans no). No voldria pas pensar que, com que tothom s’havia desconfinat a una velocitat que feia feredat i molts ciutadans s’havien relaxat, ara l’obligatorietat de la mascareta, a banda de ser útil en la lluita contra aquest coi de virus, sigui també una manera de fer-nos tocar de peus a terra. Ni que l’efecte estètic, visual, social, de conscienciació –i de ser els primers en prendre mesures– que té l’obligatorietat de la mascareta, hagi passat al davant de ves a saber què. Jo, què volen que els digui, sempre em crec el govern –el meu, és clar–. I les “noves evidències”.