Antònims

La precipitació dels esdeveniments polítics i la necessitat de posseir relats que justifiquin les diverses opcions fan accelerar l’ús de noves paraules i definicions que acaben entenent-se, molts cops, en sentit contrari al seu significat primigeni. Això passa en el camp de l’espanyolisme i també en el de l’independentisme, especialment d’aquelles branques necessitades de banderes més simbòliques. Hi hauria un llarg diccionari d’antònims on una paraula és usada en sentit contrari al que realment significa. Vegem-ne alguns exemples.

Carril central és aquell espai polític que voldria representar la centralitat sociològica d’un país. Però de fet s’usa per camuflar una posició ideològicament centrista (ni dreta ni esquerra, però d’extrem centre) abonant un populisme democràtic, on un subjecte com el poble l’avala.

Culminar, vol dir acabar efectivament una acció o construcció. En realitat, però, s’usa per onejar una bandera, la de l’1 d’octubre (curiosament mai es menciona el 3 d’octubre, ni l’avortada DUI) per tal de justificar l’autèntica culminació que es vol: que Junts obtingui la confiança majoritària a les urnes. 

Inclusiu: s’insisteix molt en la voluntat d’inclusivitat del nou projecte, però s’afirma clarament que l’única garantia que les institucions del país estiguin governades per homes i dones compromeses amb l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya és amb el triomf abassegador d’una de les parts de l’independentisme.

Lideratge: diu el diccionari que és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en un grup de persones per tal que treballi amb entusiasme en l’assoliment de metes. Però quines metes? Si hi ha més grups que les comparteixen, per què un sol lideratge? I si la meta és el com, però falta el per a fer què compartit, es continua parlant de lideratge?

Ordenació: és endreçar una cosa caòtica. Ordenar aquí s’entén, però, en el sentit d’esporgar, expulsar aquelles peces del puzle que no encaixen en el disseny restringit predeterminat des del suposat lideratge.

Partit: organització que concorre a les eleccions per defensar un programa social i econòmic diferenciat dels altres i que pretén representar legítimament sectors socials o ideològics diferents. Però resulta que hi ha el partit que no és un partit i que vol representar tot el poble, o sigui un partit populista. Un projecte polític nascut sota el lideratge del president d’un partit ja existent.  Suma que és no d’excloure i assumir la pluralitat. Una suma, però, que en autoafirmar-se com l’única possible exclou les altres sumes possibles que provenen de la pluralitat de tradicions històriques.

Unitat. Unitat com a bandera de confrontació interna apel·lant a unir-se només als qui volen unir-se, segons els paràmetres del qui ostenta el lideratge del poble. Així doncs, qui sancionarà la línia correcta i qui serà sancionat en no acceptar-la? Qui llogarà la patent de l’independentisme de debò i qui haurà de pagar el lloguer? Qui es creu l’hoste que dona hostatge als esgarriats? Qui administrarà les rodes de molí i a qui li tocarà combregar-hi? Antònims polítics de l’any 2020.