El voraviu
El camí marcat
Ara sí que el president Torra no pot convocar eleccions
La Junta Electoral i el Suprem han consumat la barrabassada. Si algun positiu en Covid va exercir ahir el dret a vot ha delinquit contra la salut pública. Són 300 delinqüents potencials a Euskadi i 200 a Galícia. Al·lucines mandarines i Bertolt Brecht es remou a la tomba en veure com escapcen drets fonamentals del veí i mirem a la lluna de València. Un episodi nou de l’estratègia de la por. Cap dubte. A quin punt hem arribat que qui hauria de garantir el dret a vot a qui pot tenir alguna dificultat per exercir-lo surti a proferir-li amenaces si vota? I com les compliran, les amenaces, si les dades mèdiques no són públiques? Trepitjaran un altre dret? Té la llista el sancionador dels que no podien votar? Quina autoritat sancionarà? La sanitària? La governativa? La JEC? El TS? Corinna? Ara sí, digui el que digui qui ho digui, li interessi el que li interessi a qui li interessi, que el president Torra té el camí marcat. No pot convocar eleccions. Per més que el govern sigui divorci i baralla diària, que ho és. Per més que això pugui representar que sigui el Suprem qui marqui els temps polítics de Catalunya. Mentre hi hagi un sol malalt de la Covid i no s’obligui a garantir-li el dret a vot (si vol exercir-lo), no podem anar a eleccions. Tots els grans estrategs ho consideraran un simbolisme inútil com van considerar que ho era el manteniment de la pancarta. Qui sap dir quants ciutadans hauran perdut el dret a vot 54 dies després de la convocatòria? Un despropòsit!
