Bipartidisme ‘abertzale’

El nou parlament basc, sorgit de les eleccions d’aquest diumenge, consolida la tendència política de les últimes legislatures i clarifica el panorama, amb menys actors rellevants. L’escorament cap al centredreta espanyol del PNB li permet d’arrabassar vots del PP, mentre altres se’n van cap a Bildu. Els magnífics resultats dels de Sabin Etxea no amaguen que han perdut 50.000 vots els darrers quatre anys, amb un creixement percentual de sols 1,5 punts percentuals. Mentrestant, l’esquerra abertzale ha guanyat 20.000 votants, sis punts i un diputat més. Les estratègies en clau espanyola del PP i d’Elkarrekin Podem i les respectives baralles internes a sang i foc han resultat en cataclisme, nodrint a dreta i a esquerra el bipartidisme abertzale. Aquest creixement dels partits d’obediència estrictament basca en temps de crisi profunda també deixa en evidència l’aposta dels ciutadans per projectes sòlids i propers. Així, el pacte de govern de la passada legislatura, als sucursalistes socialistes bascos sols els ha servit per continuar surant i, en perspectiva espanyola, possibilitar l’intercanvi de suports al Congrés.

Les diferències ideològiques entre els PNB i EH Bildu són històriques, amb un antagonisme i uns interessos de classe que sovint no s’aprecien amb òptica catalana. L’estratègia també ho és: l’objectiu primordial del PNB és el manteniment del poder i, conseqüentment, de les hisendes basques i dels milers de llocs de treball aconseguits pel partit en 40 anys de la gestió més eficaç de l’Estat. L’esquerra abertzale post-ETA prioritza els esforços a guanyar, ja no l’Estat, sinó el govern. I després, la independència. De majoria numèrica parlamentària, ara més que mai els abertzales anirien sobrats per formar govern plegats, però no veurà la llum. Molts potser no recorden que la sortida històrica a la mar de la corona de Castella la controlaven, sobre el terreny, els senyors de Biscaia. Del baserri estant.