Urkullu i Feijóo

Ni el PSOE ni el PP espanyols estan contents dels resultats a Galícia i el País Basc. A Euskadi, el PNB i EH Bildu han aconseguit un rècord històric d’escons, que, d’ajuntar-se, podrien canviar l’Estatut d’Autonomia i, de retruc, demanar el dret a decidir. A Galícia, Núñez Feijóo ha aconseguit la seva quarta majoria absoluta –Fraga en va aconseguir cinc–. Pel Partit Popular espanyol ha guanyat el PP autonomista. Un PP distant del de Madrid, que hauria de portar els populars del carrer Génova a evolucionar cap a posicions més moderades i menys radicals que les del partit de Pablo Casado. Altre cop Feijóo se situa com a possible candidat en el cas que Casado continuï sense aixecar el vol.

Al País Basc, la coalició del PP i Ciutadans ha estat un fracàs de les dues formacions. Un experiment que haurà de fer que tots dos partits a Catalunya s’ho pensin bé, en el cas que vulguin tirar endavant una coalició d’aquestes mateixes característiques.

Urkullu, que possiblement acabarà pactant amb els socialistes per una qüestió de comoditat i per tenir el suport del PSOE espanyol, i Núñez Feijóo, gràcies a la seva quarta majoria absoluta, esdevenen els dos polítics forts en l’àmbit estatal. Dos presidents autonòmics amb autoritat suficient davant Madrid perquè el govern espanyol replantegi temes encallats de transferències. Val a dir que, tant a Euskadi com a Galícia, el resultat dels socialistes ha estat mes aviat pobre i aquest fet també dona més autoritat al PP gallec i al PNB.

El resultat hauria de servir perquè el Madrid polític actual mirés de manera diferent les autonomies. Veure com la centralització dels partits estatals del PSOE i el PP cada cop és menys vàlida. Les últimes eleccions demostren que els electors personalitzen més els seus desitjos i problemes en allò que convé directament al seu territori.