Espionatge: no és normal

Que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, hagi estat víctima d’espionatge ha tingut més ressò a Espanya del que hi solen tenir aquesta mena de fets perquè el diari britànic The Guardian ho ha presentat com un gran escàndol, que és tal com es considera qualsevol fet d’aquesta mena en una democràcia sòlida. Fins i tot a Catalunya molta gent ha acabat assumint que és normal que els estats abandonin els escrúpols quan es tracta de defensar la seva integritat territorial. Potser cal recordar que el país on es publica The Guardian va acordar, fa només sis anys, la celebració d’un referèndum d’independència a Escòcia, en existir en aquell territori una majoria parlamentària que ho demanava, sense que calgués recórrer a mètodes mafiosos. El context d’allà, com el nostre, és el d’un estat europeu del segle XXI i, en canvi, la distància és abismal. Per tant, no; no és normal. Per més que ens hi haguem acostumat, no és normal que en les reunions de determinats partits polítics, democràtics i pacífics, s’hagin de deixar els mòbils fora de la sala per evitar escoltes. No respon al funcionament ordinari d’un estat occidental, encara que es posin en dubte les ratlles que tracen les seves fronteres, que s’espiï el president d’una cambra legislativa perquè és un líder polític independentista. És clar que a les illes de The Guardian hem vist, fins i tot, ministres dimitint per una multa de trànsit i, en canvi, en aquesta península s’ha indultat els responsables de terrorisme d’estat mentre el “senyor X” passa els estius prenent el sol en un iot.