Escola

El ministeri d'Educació certifica el que ja sabíem: que els resultats dels nostres escolars són més aviat fluixos, per utilitzar un adjectiu suau. L'informe Pisa porta algun temps repetint-nos amb una cadència exasperant que al pas que anem mai sortirem de pobres. Però, si m'ho permeten, crec que no ens hem d'obsessionar amb les avaluacions.

¿Recorden que fa uns anys hi va haver un sorprenent augment de suspensos en els exàmens teòrics de conducció? ¿Què havia passat? ¿És que tothom havia patit un atac d'amnèsia? Doncs no: va passar que Trànsit havia canviat les preguntes de l'examen. L'explicació que es va donar era que les acadèmies de conducció preparaven, sobretot, per aprovar l'examen, més que per ensenyar el significat de les normes i les conseqüències de no obeir-les prou bé. És a dir, que si el departament d'Educació volgués que Catalunya fos la número 1 en una sèrie de proves de renom internacional n'hi hauria prou que ordenés al professorat que es dediqués a preparar i fer resoldre exàmens. Ara: el més fàcil seria que els professors, amb molt bon criteri, engeguessin les instruccions a dida, tot recordant que l'escola no és cap aparador per lluir-se als concursos mundials.

Cert que una cosa no exclou l'altra. Però si volem que els nostres escolars tinguin bons resultats, el primer que hem de fer és deixar d'atabalar els professors amb xifres i posicions relatives. Les bones escoles necessiten uns pocs ingredients: aclarir bé què se'ls demana, assossec i, sobretot, molt (però molt) de temps, molta inversió i molt creure's la feina dels mestres. Que en tenim de bons, i no pocs.