Insomni

Dormir bé una nit d’estiu no és pas a l’abast de tothom. La gestió de les nits no és mai fàcil i les d’estiu, amb la calor, són especialment complicades. Els insomnes expliquen que l’objectiu central és passar-les. Com sigui. Quan el narrador americà Raymond Carver se sabia malalt terminal de la mateixa malaltia als pulmons de la qual va morir el seu admirat Txékhov (l’escriptor rus del XIX va ser el mentor literari de tots els grans contistes americans del XX) va escriure un poema commovedor sobre l’insomni. La ment no s’adorm, venia a dir, la ment està malalta aquesta nit. En aquella situació feia un prec: la ment voldria sentir la companyia de Txékhov, com si el rus fos una amable infermera que li vogués subministrar “tres gotes de valeriana, un vas d’aigua de roses –qualsevol cosa, no importa–”. La calma necessària per l’escriptor americà seria tenir el gran i delicat Txékhov (el rus era metge) ben a prop. Amb això n’hi hauria prou. Hi ha morts que són una companyia excel·lent. A les quatre de la matinada, estirat al llit, a un insomne ja no li queden secrets i ja només desitja que arribin les primeres clarors del dia per posar-se a dormir. Les calorades estivals poden propiciar experiències nocturnes inesperades. Cioran (un previsible insomne) en deia “espais d’una lucidesa vertiginosa” que poden convertir el mateix paradís en una sala de tortura. Ja ho hem dit: fer passar la nit esdevé l’única sortida raonable. En Frank Sinatra ho tenia clar: “Estic a favor del que sigui per poder fer passar les nits: pregàries, tranquil·litzants, o una ampolla de Jack Daniel’s.”