Què passa amb la sisena hora?

Ves quina casualitat, si és que les casualitats existeixen! El mateix dia que el Congrés tomba les propostes de política social amb els vots en contra de la dreta i dels partits nacionalistes i bàsicament per la manca de consens a l’hora de reforçar l’educació pública, ens assabentem que el Departament d’Educació obre la possibilitat d’eliminar la sisena hora. Fem memòria. Aquesta mesura va ser implantada pel conseller Joan Manuel del Pozo el curs 2006/2007 com una manera d’equiparar l’horari amb la concertada, que al cap de l’any oferia 175 hores més de classe (l’equivalent a un curs escolar des de l’inici de primària). Malgrat el seu impacte positiu va ser retirada al 2011 –una retallada més– excepte en els centres anomenats de “màxima complexitat” que concentren la població més vulnerable. Però ara i d’acord amb una instrucció del Departament, les escoles disposades a continuar impartint-la han hagut de presentar una sol·licitud; en cas contrari, per defecte, la perden. És el que ha passat a Salt, per exemple? Les famílies estan molestes perquè no han estat consultades. Segur que la sisena hora, per si sola, no resol les mancances del sistema educatiu però suprimir-la en temps d’emergència pot reforçar el lobby de la concertada (ben representat al Congrés, ja s’ha vist) i engrandir la bretxa de coneixements i d’oportunitats entre el conjunt de l’alumnat que no parteix de la mateixa situació socioeconòmica. Les casualitats no existeixen: hi ha polítiques que fan per a la inclusió i d’altres que fomenten la segregació.