Paga, sant Pere canta

Marc Márquez no competeix avui a Jerez i no esgarraparà punts d’un mundial que és només a 13 curses. En aquesta pista diumenge passat s’hi va trencar l’húmer del braç dret. Dimarts el varen operar a Barcelona. Dijous va tornar a Jerez, on va ser declarat apte en les proves mèdiques, i ahir va provar d’aconseguir un lloc a la graella d’avui. Però no va poder ser. El dolor era massa fort. Què no fan els quartos? I què no es fa per quartos? Pagant sant Pere canta, resumia l’àvia Neus. I quan passi la pesta sant Pere, pagant, continuarà cantant. Aquell dia fantàstic de Serrat en què sant Pere, pagant, no cantava tampoc arribarà. Hi ha coses que no canviaran per més que diguem que n’aprendrem tantes! Més enllà dels relats èpics que se’n vulguin fer, el cas Márquez (com el cas Lorenzo, com tants d’altres) demostra que no hi ha miracles. El que hi ha és una medecina per a rics i una medecina per a pobres (des del punt de vista estrictament científic i tècnic). Un húmer trencat pot representar 8 setmanes o 72 hores de baixa en funció de la cartera del ciutadà que se’l trenqui. Més que això. Si no fos pels quartos que s’hi juguen si reapareix en 8 setmanes o en 72 hores, aquesta medecina fantàstica tampoc sortiria a escena. La pandèmia no farà rebaixar l’obcecació per la competitivitat contra natura i l’adoració del diner. Sort que, perquè hi hagi superhomes, la majoria hem de nedar en la vulgaritat dels mortals.