Ho podem fer millor?

Per amagat que estigui, sempre hi ha el costat positiu de les coses. I de les dues maneres que podem veure una mateixa situació, l’economista Oriol Amat es queda amb la positiva. En el seu llibre L’ampolla mig plena (Pòrtic), que duu el clarivident subtítol Aprendre de les crisis i dels que ho fan millor, posa la diana en una pregunta clau: ho podem fer millor? En aquests temps de crisi, ens dona moltes lliçons de com aprendre dels èxits i dels fracassos i de com fer rutllar l’economia, sempre amb un llenguatge planer per als que no estem avesats en aquest àmbit. Però com que l’economia sempre va de bracet de la política (que és “un tema cabdal en relació amb el benestar”), Amat també ens parla de com la qualitat dels polítics, dels governs i dels servidors públics té una influència decisiva a l’hora de preguntar-nos: ho podem fer millor? L’economista veu com un dels grans problemes que tenim avui dia “la poca confiança que inspiren molts líders polítics i governants de qualsevol país” i de com per una àmplia majoria de ciutadans, els polítics son incompetents i corruptes. Per ell, és injust tenir aquesta concepció tan generalitzada, tot i reconèixer que sí, que alguns dels nostres dirigents han entrat en política per, entre d’altres coses, enriquir-se. Canviar aquesta percepció no és cosa fàcil, i menys si anem repassant algunes actuacions polítiques dels darrers temps al nostre país, però Oriol Amat fa una recomanació que no hauria de passar desapercebuda a cap de les persones que tenen o volen tenir responsabilitats en els nostres governs: “Amb relació als programes polítics, cal pensar més en les properes generacions i menys en les properes eleccions”. És allò tan desitjable i tan poc habitual de pensar més en el bé comú que no pas en els interessos propis. Ho podem fer millor? I encara més: ho poden fer millor? Segur que sí.