Del còlera a la Covid-19

Colera és un petit poble empordanès de costa, que viu del turisme francès. A les vinyes verdes vora el mar que hi ha en el seu terme s’hi fa un dels millors vins del país, Vinya Garbet. El nom del poble va sortir a les portades de la premsa internacional el 1971, quan un periodista francès va confondre (o va utilitzar) el rètol indicador del municipi, “Colera”, per anunciar al món el brot de còlera que es va produir aquell any a l’Estat espanyol, i que la premsa del règim franquista s’afanyava a desmentir, en plena temporada turística: “Ante la información tendenciosa de algún periódico extranjero, la Dirección General de Sanidad afirma del modo más categórico que no existe ni ha existido caso alguno de cólera en todo el territorio nacional español, incluidas las plazas de Ceuta y Melilla.” Així de clar i castellà, els mitjans franquistes parlaven d’una campanya en contra del turisme, amb un estil que fa pensar en el que llegim sovint als diaris espanyols, encara que ara utilitzen la pandèmia per atacar acarnissadament i desgastar els governs de Quim Torra i Pedro Sánchez. Avui, la cosa és molt més greu, i hi ha dades objectives perquè els països europeus aconsellin no fer turisme a Catalunya i Espanya. Els dos principals clients del turisme a Catalunya, França i el Regne Unit, que suposen un 30% del mercat català, han estat els primers a recomanar als seus conciutadans que no vinguin de vacances; després s’hi han sumat Alemanya, Bèlgica i Holanda. No s’ha de culpar els de fora, l’únic a qui s’ha de culpar és al maleït virus, que a banda d’emportar-se vides, arrasa l’economia, enfonsa mercats i deixa milions de persones sense feina. El coronavirus és un gran desconegut, però això no justifica els molts, massa errors que han comès les autoritats.

Des del 1971, en què vam rebre avisos, basar l’economia únicament en el turisme volia dir que estàvem condicionats a molts factors interns i externs, difícils de controlar. No en vam fer cap cas, i van decidir posar tots els ous en una mateixa cistella. No aprendre de les lliçons del passat ni fer-ne cas només ens porta al fracàs. L’actual pandèmia és tant o més devastadora del que ho va ser la fil·loxera amb la vinya en el segle XIX. Tot i que, molts anys després, podem gaudir de grans vins. Quant temps haurem d’esperar per brindar amb els nostres vins i celebrar que ens anem recuperant?