Temps de mantenir

La pandèmia del coronavirus en està fent de mirall i ens ha posat al davant la millor i la pitjor versió de cadascú de nosaltres, amb tota l’escala de matisos que hem estat capaços de sentir i de mostrar, tant a nivell individual com col·lectiu.

Sembla que va per llarg i hi ha crides generalitzades a la resistència enfront l’amplitud de les seqüeles. Certament la vida ens ha canviat a totes, en major o menor mesura, en funció de diferents circumstàncies. És absurd fer veure que només es tracta d’una mena de parèntesi, i que tot tornarà a ser com abans. Alguns dels canvis són profunds, estructurals, i tindran efectes rellevants i persistents a molts nivells. En aquest context, resistir sembla gairebé una necessitat. Tanmateix resistir té unes connotacions de bel·ligerància, de confrontació, d’oposició que ens posen molta pressió, o fins i tot a la defensiva. I estar a la defensiva és començar a perdre.

En aquests moment en que la pandèmia ens interpel·la, com a alternativa al desgast de resistir tenim l’opció de mantenir. Virar de la lluita a l’acceptació. Mantenir allò que som, allò que volem i allò que tenim. Mantenir no vol dir resignar-se ni abandonar-se. Mantenir vol dir posar en valor i preservar. Mantenir vol dir observar apreciativament la pròpia abundància i no deixar que es malmeti, ni es destrueixi, ni es perdi. Mantenir és entendre que “la primera etapa de l’optimisme és el realisme”, en paraules del conferenciant Marc Vidal.

Mantenir la CONFIANÇA per no caure en el desànim. Mantenir la convicció que malgrat els condicionants podem escollir els nostres pensaments i decidir les nostres accions. Mantenir la certesa que la realitat té moltes cares i que mai una de sola les inclou i representa a totes. Mantenir la confiança com substrat de la nova realitat.

Mantenir l’ESPERANÇA per no caure en l’apatia. Mantenir la connexió amb un mateix i la vinculació amb els altres. Mantenir la mirada àmplia i oberta al que està passant. Mantenir l’oïda desperta i atenta als sons que emet la vida. Mantenir un gest tenaç de complicitat amb el dia a dia. Mantenir l’esperança com a fonament de la nova normalitat.

I embolcallada de confiança i d’esperança, mantenir la GRATITUD per tot allò que estimem i que volem mantenir.